“Réquiem Alemán” (orig.1991)

Réquiem Alemán, de Philip Kerr, 2007 (orig.1991). Barcelona: RBA, pp. 447

Berlín, 1947. Fa dos anys que ha acabat la guerra i la fam i l’ocupació són les dues principals preocupacions d’una Alemanya que, entre la runa, malda per sobreviure. El detectiu Bernie Gunther rep una trucada: un antic company de la Kripo es troba detingut a Viena acusat d’un assassinat que diu no haver comès. La gana i la necessitat de fugir l’empenyeran a acceptar l’encàrrec; un encàrrec en el que aviat hi haurà alguna cosa més que oficials nord-americans morts, desaparicions misterioses i serveis d’intel·ligència russos i americans lluitant entre si. Continua llegint

Anuncis

“Pálido criminal” (orig. 1990)

Pálido criminal, de Philip Kerr, 2007 (orig.1990): Barcelona: RBA De Bolsillo, pp.383

Segon lliurament de la Trilogia Berlín noir, de l’escocès Kerr. Mai diguis d’aquesta aigua no en tornaré a beure. La lectura de les noves aventures del detectiu Gunther és lleugera i com en tot bon thriller hi passen moltes coses. Hi ha bales, sang i noies boniques que fan el que han de fer (amb el protagonista, és clar). Crec que això ja ho he dit abans. Ara, però, l’aventura segueix les passes del nostre heroi a l’hora de capturar l’assassí que, de manera ritual, està acabant amb noies àries del Berlín de 1938. Continua llegint

“Violetas de Marzo” (orig.1989)

Violetas de Marzo, de Philip Kerr, 2007 (orig.1989). Barcelona: RBA, pp.383

Les novel·les de detectius formaven part d’una afecció personal que, en el meu cas, va acabar amb l’adolescència. Tot el que en recordo del meu fugaç pas per aquest gènere són les novel·les de Conan Doyle, un bon grapat d’Agatha Cristie i juraria que alguna de Dashiell Hammett i, més tard, Truman Capote. Una bona pila de literatura barata de lladres i serenos va acabar a les escombraries a una edat encara més tendra gràcies a l’esperit fiscalitzador de la meva mare. En aquest temps he après algunes coses de la meva afecció lectora: per exemple, que sóc altament influenciable per l’opinió de la gent que considero llegida. Tant és així que la meva pila de llibres comprats excedeix sempre amb escreix aquells que tenen o tindran possibilitats reals de ser llegits. Continua llegint