Article a l’Avui

Aquestes són les memòries periodístiques de la meva estada a Dinamarca. Van aparèixer l’altre dia a l’Avui amb el títol Dinamarca com a model:

Dinamarca és un país petit. Amb cinc milions i mig d’habitants, és lleugerament més gran i més ric que Catalunya, però és també un país amb el qual podríem comparar-nos i faríem bé de comparar-nos. Compta, com nosaltres, amb una base econòmica important feta de petites i mitjanes empreses. No té multinacionals de primer nivell com Ikea o Nokia. Disposa també d’un sector agrari encara important i ara per ara comença a patir la crisi que s’estén arreu: el país decreix. Continua llegint

Copenhaguen (i IX): a tall de comiat

Ja ha arribat l’hora i val a dir que me n’alegro. Trobo a faltar Barcelona, la Mili, la rutina, el pis, el temps. Fins i tot l’enganxosa calor abans que no pas aquest temps inaguantable. Un mes fora, en aquestes circumstàncies, és una experiència suficient i la meva agenda propera ja està carregada de prou viatges. M’esperen Sudàfrica, EEUU, Berlín. Bo que vaig eliminar Mèxic DF perquè la llista ja seria opressiva. Deixo Copenhaguen amb la seva gent silenciosa, els carrers poc concorreguts, els eficients i desapareguts companys d’universitat, les diligents atencions dels meus amfitrions Steen i Jonas. La casa de Frederiksberg. Amb la bici ja de tornada a la botiga i els 500Kr de dipòsit a la butxaca. Cansat de patir núvols, fred i pluja en totes les formes que la natura ha concebut per a ella. Continua llegint

Copenhaguen (VIII): una revetlla diferent

El dia de la revetlla de Sant Joan a Copenhaguen bufa un aire fred, del Nord, que posa els pèls literalment de punta. Començar l’estiu amb quatre peces de roba, certament, per a animes del Sud com nosaltres, no enamora. Aquest és un dia rúfol, tapat i que amenaça pluja. Tanmateix, amb poca feina per endavant, quan ens cansem d’estar al llit la Mili i servidor emprenem el camí cap a Suècia. Aquests països del Nord, a banda de matar-se i estimar-se cada un cert temps, han tingut prou energies com per construir la meravella tècnica que és el pont de vuit quilòmetres que uneix Suècia amb Dinamarca. Segons la guia, la proximitat amb la capital (quaranta minuts en tren) així com els baixos preus suecs atrauen danesos que prenen com a primera residència l’agradable, asseguren, Malmö. Continua llegint

Copenhaguen (VII): Christiania

A les tres i cinc minuts, cinc minuts doncs per sobre de l’hora i amb la certesa d’estar a Dinamarca i per tant haver fet tard, arribem a l’entrada de Christiania. En una mena de porxo destartalat, a prop d’un grup de joves amb la ropa esqueixada, murs plens de graffiti i construccions apedaçades, s’apleguen velletes daneses i turistes estrangers per seguir la visita guiada. Un home prim en edat de jubilació, americana folgada, samarreta vermella i camisa sense planxar deixa la bici, reuneix el grup de set o vuit estrangers i comença a passejar-nos per l’Estat Lliure de Christiania. Continua llegint

Copenhaguen (VI): Un dia normal

Anys enrere vaig llegir un llibre de Norbert Bilbeny que es deia Un somni americà. Es tractava de la seva estada, en cent trenta pàgines, com a professor visitant a la universitat de Berkeley. Val a dir que el llibre, en el seu moment, em va semblar una invitació a l’hedonisme i a les bondats de la vida professoral. Quan vaig veure pocs mesos després a Bilbeny assistir a la defensa d’una tesi acompanyat d’una estudiant de vint-i-pocs anys i portentoses mitges, la meva imatge d’ell es va reforçar, es va fer més nítida. Doncs bé, res de tot això està sent la meva vida aquí a Copenhaguen.

Continua llegint

Copenhaguen (V): El temps i el caràcter

Ahir llegia que Copenhaguen ha esta escollida la primera ciutat d’Europa per viure-hi. Madrid sortia la dotzena i Barcelona la catorzena. Qui ha fet la selecció? Una revista britànica que reproduïa un mitjà anglòfon local. Diu molt del caràcter dels danesos el fet que un parell de pàgines més endavant apareixia un article breu prenent-se la classificació a broma. Amb aquest clima, deia, qui es pot prendre seriosament aquest primer lloc? Continua llegint

Elsinore i Lousiana

Aquest dissabte al matí he decidit sortir de Copenhagen i enfilar costa a munt per Zealand, la principal de les illes de Dinamarca i que, de fet, gairebé podria entendre’s com la continuació de la part peninsular del país formada per Jutlàndia i l’illa de Funen. El trajecte del dia, un recorregut breu amb tren d’uns cinquanta minuts des de la capital, té dos punts d’interès: el castell de Helsingør (Elsinore), sobre el qual es va inspirar Shakespeare per escriure Hamlet; i el museu de Louisiana, situada entre aquesta darrera població i Copenhagen, i un dels més bells museus d’art modern del país. Continua llegint