El Tercer Reich (2010)

El Tercer Reich, de Roberto Bolaño (2010). Barcelona: Anagrama. pp.360

Una obra pòstuma de Roberto Bolaño. També una obra de joventut. Per què no ha sortit publicada fins ara? Misteris editorials. Si el seu autor, mort ara fa set anys, no va creure que l’obra pagués la pena, l’únic motiu que se m’acut és perquè considerava que aquesta era una obra d’un estil incipient. Potser no del tot rodó. En qualsevol cas, els seus admiradors no n’estaran d’acord. El Third Reich ens dibuixa l’estada d’un jove alemany, jugador de jocs de guerra com el del títol, a un hotel de la Costa Brava amb la seva nòvia.

Fets curiosos succeeixen. Una parella alemanya de la seva mateixa edat es creua en el seu camí. Després hi apareixen tres joves locals: El Lobo, el Cordero i el sinistre i estrany Quemado. Individus a l’extraradi social al voltant dels quals es descabdellaran històries d’amor i de desamor, obsessions i la desaparició del seu nou amic. La marca de la casa Bolaño es va fent present: les afeccions minoritàries, els personatges foscos i marginals, els esclats d’aparent descontrol i una angoixa vital d’origen desconegut.

Afegim a tot l’anterior els paisatges del Blanes on l’autor va viure, la passió juvenil pels jocs d’estratègia militar amb la Segona Guerra Mundial de protagonista i un permanent buscar-se a un mateix, tot plegat situat a finals de la dècada dels vuitanta. Per als qui aconsegueixin establir-hi paral·lelismes, el ritme de la narració en forma de dietari, els combats que reprodueixen guerres de cartró i l’aire de permanent desassossec realitzaran la desitjada identificació amb el juvenil protagonista. No és en cap cas una obra menor. Tot el contrari, és profunda i intensa essència de Bolaño.

Valoració: Un gran inèdit de Bolaño

8/10