Paulina Buxareu, de Josep Maria de Sagarra (1919)

E-book gratuït al Projecte Gutemberg. ISO-8859-1. També disponible a les Obres Completes. Prosa. Barcelona: Editorial Selecta, pp. 3-73

Paulina Buxareu és la història de la tia Paulina, una solterona d’edat avançada, amb prou anys per renunciar a la joia del casament i pocs encara per no deixar d’organitzar la vida, particularment l’amorosa, dels altres. Sagarra, en aquesta obra, una de les seves primeres, destaca per la seva capacitat de reproduir ambients físics i psicològics. Darrere d’aquest text, és fàcil imaginar-lo en la seva faceta de dramaturg popular, retratant els costums d’una classe burgesa avorrida, amb poques coses a fer però un munt de prejudicis socials i religiosos a sobre. La seva recreació d’aquests familiars espais és un petit culebrot, entre tendre i còmic.

Sagarra, tanmateix, no s’acarnissa amb els personatges. Els descriu, ironitza sobre ells i les seves monòtones vides, però ho fa sempre amb delicadesa i un to definitivament proper al de la compassió. És en l’ús de l’adjectiu, en la seva perspicàcia sociològica que hi excel·leix. El seu català, sempre senzill, gens afectat, enamora de la mateixa manera que ho faria més tard amb Vida Privada. Un català particularment escaient per als preocupats amb la qualitat literària del promig de la població que ens envolta i pels nostàlgics de la llengua dels nostres avis. Anem amb alguns dels remarcables paràgrafs del text i així ho deixarem córrer:

a) Noms i adjectius: “L’agraciada era una noia d’aquelles que ja han festejat i que una certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un casament per interés”

b) El retrat psicològic: “ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta”

c) El retrat sociològic: “Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d’anys, era primet i baixetó, i d’adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu.”

d) La conversa d’època:

“ – Sí, senyora, sí.

-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi’m fer a mi…

-Però, es pensa que tinc posició?”

e) Ironia sobre la vida burgesa: “Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores. Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi acuden, encara que sigui a les portes de l’infern. Després han vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen l’especialitat que l’una toca el piano i l’altra canta. Són filles d’un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan l’ofici d’institutrius. Volen que se les tracti de miss, i tenen pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les úniques persones de Barcelona que saben donar un te. La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent per totes les coses inútils…”

f) L’ús de frases fetes: “Va esbravar-se amb el pare del nuvi. El pobre senyor, que també estava tou amb allò del casament del noi, va correspondre bestiesa per bestiesa; i entre els dos en digueren a l’alçada d’un campanar”

g) El retrat de costums: “Els invitats ballaren, digueren inconveniències i lloaren el menú”

i) I el domini del llenguatge: “una mica allunyat de la gent, en plena ginesta i aconsellat pels pins, engegà un cop d’ull per les rutes dolorides del seu esperit”.

Valoració: I si Sagarra es digués Wilde i fos anglès?

8/10