Reflexions radiofòniques

Els oïdors radiofònics catalans tenim un problema. De fet més d’un. Quan va marxar en Bassas, orfes com estàvem d’opinió professional i rigorosa, vam abraçar Neus Bonet. Poc va durar la cosa. Ja hem deixat escrit la profunda decepció que ens va causar el seu ritme d’enterramorts, la manca d’empenta i aquest nou caire funcionarial i mesell del programa. Dos símptomes només: a) si us fixeu ara Catalunya Ràdio ha passat a ser la ràdio que Fem entre tots (senyal que no la fa ningú); i b) algú ha tingut notícia de l’audiència del programa? Ningú ens ho podria dir? No va sent ja l’hora?